Gestió de Versions
Conceptes bàsics
Una versió és un grup de CIs de nova creació o modificats que han estat validats per a la seva instal·lació a l'entorn de producció. Les especificacions funcionals i tècniques d'una versió estan determinades a la RFC corresponent.
Les versions poden classificar-se, segons el seu impacte a la infraestructura TI, en:
- Versions majors: que representen importants desplegaments de software i hardware i que introdueixen modificacions importants a la funcionalitat, les característiques tècniques, etc.
- Versions menors: que solen implicar la correcció de diversos errors coneguts puntuals i que sovint són modificacions que venen a implementar d'una manera ben documentada solucions d'emergència.
- Versions d'emergència: modificacions que reparen de manera ràpida un error conegut.
Ja que poden arribar a existir múltiples versions, és convenient definir una referència o un codi que els identifiqui unívocament. El sistema universalment acceptat és:
- Versions majors: 1.0, 2.0, etc.
- Versions menors: 1.1, 1.2, 1.3, etc.
- Versions d'emergència: 1.1.1, 1.1.2, etc
Tot i que en alguns casos aquesta classificació es refina encara més (vegeu per exemple, a la ajuda la versió del navegador).
Al seu cicle de vida una versió pot trobar-se en diversos estats: desenvolupament, proves, producció i arxiu.
El següent diagrama ens il·lustra gràficament l'evolució temporal d'una versió:
El desplegament de noves versions pot realitzar-se de diferents maneres i és responsabilitat de la Gestió de Canvis el determinar la manera més convenient de fer-ho. Entre les opcions més habituals cal destacar:
- Versió delta: només es proven i s'instal·len els elements modificats. L'avantatge d'aquesta opció és que és més simple però comporta el risc d'aparició de problemes i incompatibilitats a l'entorn de producció.
- Versió completa: Es distribueixen tots els elements afectats, s'hagin modificat o no. Tot i que aquesta opció és òbviament més laboriosa, és més improbable que es generin incidents després de la instal·lació si s'han realitzat les proves pertinents.
- Paquet de Versions: La Gestió de Canvis pot optar per distribuir de manera sincronitzada diferents paquets de versions, de manera que s'ofereix una major estabilitat a l'entorn TI. En alguns casos aquesta opció és obligada per incompatibilitats entre una nova versió amb software o hardware prèviament instal·lat. Pensem, per exemple, en la migració a un nou sistema operatiu que requereix hardware més avançat i/o noves versions dels programes ofimàtics.
DSL
La Biblioteca de Software Definitiu (DSL) ha de contenir còpia de tot el software instal·lat a l'entorn TI. Això inclou no només sistemes operatius i aplicacions sinó també controladors de dispositius i documentació associada.
La DSL ha de contenir l'històric complet de versions d'un mateix software per tal de proporcionar la versió necessària en cas que s'hagin d'implementar els plans de back-out.
La DSL s'ha d'emmagatzemar en un entorn segur i és convenient que es facin back-up periòdics.
DHS
El Dipòsit de Hardware Definitiu (DHS) conté peces de recanvi per als CIs a l'entorn de producció.
Els actius emmagatzemats han d'incorporar-se a la CMDB si els CIs corresponents es troben registrats a la mateixa (això pot dependre de l'abast i el nivell de detall de la CMDB).
