Gestió de Configuracions
Classificació i Registre
La principal tasca de la Gestió de Configuracions és mantenir la CMDB. És imprescindible, per realitzar aquesta tasca amb èxit, predeterminar l'estructura del CMDB de manera que:
- Els objectius siguin realistes: una profunditat o detall excessius poden sobrecarregar de feina l'organització i resultar, a la llarga, en una deixadesa de responsabilitats.
- La informació sigui suficient: ha d'existir com a mínim un registre de tots els sistemes crítics per a la infraestructura TI.
Abast
En primer lloc haurem de determinar quins sistemes i components TI s'inclouran a la CMDB:
- És essencial incloure com a mínim tots els sistemes de hardware i software implicats als serveis crítics.
- Cal determinar quins CIs s'han d'incloure depenent de l'estat del seu cicle de vida. Per exemple, poden obviar-se components que ja s'hagin retirat.
- Es recomana incorporar, al menys, la documentació associada a projectes, SLAs i llicències.
En general, qualsevol servei o procés és susceptible d'incloure's a la CMDB però uns objectius massa ambiciosos poden ser contraproduents.
Nivell de detall i Profunditat
Un cop determinat l'abast de la CMDB és imprescindible establir el nivell de detall i de profunditat desitjats:
- Determinar els atributs que descriuen un determinat CI.
- Tipus de relacions lògiques i físiques registrades entre els diferents CIs.
- Subcomponents registrats independentment.
Per exemple, si es decideix incloure els equips de sobretaula a la CMDB:
- Atributs: Data de compra, fabricant, processador, sistema operatiu, propietari, estat, cost, etc.
- Relacions: connexió en xarxa, impressores connectades, etc.
- Profunditat: targetes de xarxa, discs durs, targetes gràfiques, etc.
Nomenclatura
Tot i que sigui un aspecte molt tècnic, és molt important predefinir els codis de classificació dels CIs per a que el sistema sigui funcional:
- La identificació ha de ser, evidentment, única i si és possible interpretable per part dels usuaris.
- Aquest codi s'ha d'utilitzar a totes les comunicacions referents a cada CI i si és possible ha d'anar físicament unit al mateix (mitjançant una etiqueta de difícil eliminació).
- Els codis no només s'han d'utilitzar per a components de hardware sinó també per a documentació i software.
